El poble i la comunitat

Veïnat que es coneix

Sumacàrcer és un municipi valencià situat a l’extrem sud-oest de la Ribera Alta, allà on el riu Xúquer abandona les muntanyes per endinsar-se a la rica vega comarcal. Amb uns 1.000 habitants, és un poble de dimensions humanes on encara és possible conèixer els veïns pel nom i caminar tranquil pel carrer. En resum, formar part de la comunitat.

La principal activitat econòmica és l’agricultura, especialment el cultiu de la taronja, que marca el paisatge i el ritme de les estacions. Les fileres de tarongers que envolten el poble no són només un escenari: són la identitat viva d’un territori que ha sabut conservar el seu caràcter arrelat a la terra.

El Xúquer, l’ànima del poble

El riu és l’ànima de Sumacàrcer. Aporta vida, riquesa i una gran varietat de paratges naturals. El poble s’alça a escassos deu metres del seu caixer, i la seua presència es nota en tot: en la frescor de l’aire, en el verd intens de les riberes i en l’oferta d’activitats a l’aire lliure que difícilment trobaràs tan a prop de casa. 

La nitidesa de les seues aigües és un atractiu per a la pesca, la natació, el piragüisme i l’excursionisme. No cal anar lluny per desconnectar: el riu és a un pas. 

Un entorn natural d’interès paisatgístic

Sumacàrcer se situa just on les muntanyes deixen pas a la gran planura de conreus, en l’etapa baixa del curs del Xúquer. Aquest fet li dona un caràcter únic: és alhora poble de muntanya i de vega, de camins entre barrancs i de camps oberts plens de llum. 

La superfície del terme és prou accidentada per la proximitat del massís del Caroig, la qual cosa ofereix paratges dignes de visita: la ribera del Xúquer des de l’Esgoletja —una petita illa fluvial adaptada com a lloc d’esbarjo—, l’avenc de les Graelles, la font de la Teula, el barranc del Llop i el barranc de la Verge. Hi ha rutes a peu dissenyades per recórrer el terme a totes les edats i nivells.

Un municipi amb història

El nom de Sumacàrcer prové de l’àrab i significa quelcom semblant a «l’alcàsser de dalt», cosa que ja diu molt del pes del passat en cada racó del poble. La seua situació estratègica, a cavall entre diferents comarques, féu que el 1431 el rei Alfons el Magnànim li concedira privilegi de barca i peatge, convertint-la en un pas clau entre terres castellanes i la Ribera.

Entre el patrimoni visible destaquen l’església de Sant Antoni Abat i Sant Nicolau de Bari, una de les més monumentals de la Ribera, aixecada entre 1725 i 1750; el cementeri parroquial, que el 2017 va obtenir en votació popular el títol de cementeri més singular de l’Estat; i les restes del castell medieval dels segles X-XIII.